Des del moment de néixer el nen o nena ja comencen a alimentar-se, i moltes mares dubten en quin tipus d’alimentació oferiran al seu fill: llet materna o biberó? Aquests dubtes poden sorgir per la comoditat que ofereix el biberó, ja que tant li pot donar la mare com el pare, o fins i tot els avis, si s’ha de començar a treballar, etc.
A continuació es tindrà en conte la part nutricional de les llets i, així, poder afavorir l’elecció.
La primera secreció mamària s’anomena calostre, un líquid groguenc amb una composició entre la llet materna i sèrum sanguini. És un líquid molt ric en proteïnes, poca quantitat de lactosa (sucre de la llet) i una gran quantitat de sals minerals, vitamines i immunoglobulines. A poc a poc, aquesta secreció anirà augmentant en greix i lactosa, i disminuiran les proteïnes fins a arribar a la llet materna madura, cap als 10-14 dies després del part.
La composició de la llet materna és molt variable d’una dona a l’altra, d’un dia a l’altre, d’una hora a l’altra dins el mateix dia, i depèn molt de l’alimentació de la mare, de l’estat anímic, etc. Per tant, cal també ser conscients que la mare ha de tenir present una bona alimentació, equilibrada i saludable, per a una correcta producció de llet.
Així que es pot afirmar que el primer aliment fabricat expressament per a l’alimentació del nou nat, amb les proporcions adequades i necessàries per al seu creixement és la llet materna.
Quan no es pot o no es vol realitzar un alletament amb la llet materna s’ha de recórrer a altres tipus de llets industrials, generalment de vaca. Aquesta llet té la composició corresponent a les cries de la vaca i, per tant, s’haurà d’adaptar a les proporcions nutritives necessàries per al nadó.
Si comparem les diferències entre la llet de vaca i la materna, trobem que la llet de vaca és:
– 2 vegades més rica en proteïnes
– 4 vegades més rica en calci i sodi
– 6 vegades més rica en fòsfor
– Conté proteïnes que poden ser causar al·lèrgies
– Massa quantitat de caseïna (costa més de pair)
– Casi no té immunoglobulines, les defenses naturals, utilitzades pel sistema immunitari per combatre infeccions i neutralitzar a virus, paràsits o bacteris.
– Pobra en àcid linoleic (àcid gras essencial ) i rica en esteàric (àcid gras saturat)
– Pobra en lactosa. Quan hi ha menys lactosa es produeix menys àcid làctic, necessari per acidificar l’intestí. Aquesta acidificació és positiva, tant per limitar les infeccions com per afavorir l’absorció de calci, fòsfor i ferro.
Està clar, que les llets industrials adaptades no tenen aquesta composició però sí que parteixen d’aquesta llet, després s’adapten qualitativament a les necessitats del nadó. No ens cal preocupar perquè cobriran tots els nutrients que necessita el nostre fill en cada etapa, però no arribarà a aportar mai les defenses que aporta la llet de materna (immunoglobulines). Així doncs, posa de manifest que no hi ha cap fórmula fabricada tan exacta com la llet de la mare.
Aquesta comparativa va dirigida a aquells pares que dubten entre la llet materna i l’artificial, no per a aquelles dones que puguin tenir problemes a l’hora de la pujada de la llet o que no en tenen en suficient quantitat.
La llet materna sempre ha de ser la primera elecció. Primerament perquè és l’aliment IDEAL per al nostre fill (com hem vist pel que fa a la composició) i, segon, per la relació que es crea entre la mare i el fill, una relació d’afecte, de protecció i de tendresa.
